Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 20 i 21-09-2014

    20 i 21-09-2014

    Pren-ne nota cap de setmana

    Agenda d'activitats

  • Video: 17-09-2014

    17-09-2014

    En 5 minuts

    Resum Som L'H - Amparo Moreno

  • Video: 19-09-2014

    19-09-2014

    Qui som, què fem

    Street Dance Area

  • Adéu a Ràdio L'Hospitalet!
  • Adéu a Ràdio L'Hospitalet!
  • Adéu a Ràdio L'Hospitalet!

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia ciutat 01. 06. 2012

Adéu a Ràdio L'Hospitalet!

Deixa d'emetre per FM després de 30 anys d'història

Després de 30 anys d’història, Ràdio L’Hospitalet, el mitjà de comunicació degà de la ciutat, va deixar d'emetre divendres, a la mitjanit. El tancament de la ràdio respon a la reformulació dels mitjans locals per fer un model més econòmic.

Divendres, 1 de juny, Ràdio L'Hospitalet es va acomiadar de les ones amb un últim programa especial, dirigit pel periodista esportiu, Jordi Mèlich, i en el que van participar treballadors de la casa, extraballadors, com ara els periodistes José Miguel Cruz o Mabel Moreno, i els fills del desparegut Francesc Casbas, tècnic referent de Ràdio L'H i un dels creador de l'emissora. 

Al llarg de tot el divendres, es van poder escoltar l’acomiadament de tots els programes i informatius. Per fer l'adéu definitiu, els treballadors van encendre espelmes en el perímetre de l'edifici durant el darrer programa. (Galeria Fotogràfica de Digital-h)

Ara comença una nova etapa que culminarà amb la posada en marxa d’un nou model de mitjans a l’octubre. El nou model potenciarà el portal d’internet Digital-h i oferirà les emissions d’un informatiu televisiu per TDT de dilluns a divendres i les retransmissions esportives en format radiofònic els caps de setmana també per TDT i per internet.

Els testimonis

Digital-h ha volgut recollir el testimoni dels treballadors de la casa, els seus records i quina ha estat la empremta que ha deixat la Ràdio en les seves vides. Aquí reproduïm algunes de les aportacions

Anna Rodríguez: Vaig començar a Ràdio L'Hospitalet amb 21 anys i ha estat el lloc on he crescut com a persona i com a professional. Aquí he fet molt bons amics i he tingut l'oportunitat de conèixer a gent molt interessant.Tanco aquesta etapa esperant que algún dia els micròfons de la ràdio tornin a obrir-se.

José Ramon Bermúdez (JR): De los 30 años de vida de Radio L´Hospitalet, los últimos 20 los he vivido en primera persona. Poder decir que casi nunca me he tomado el trabajo como tal, sino como un hobbie no está al alcance de casi nadie. No me quedo con ningún momento en concreto y me quedo con todos. Lo más importante, como no, las personas que he conocido..profesionales y sobre todo amigos. Radio L´Hospitalet no tenía buena salud desde hace un tiempo sin colaboradores ni programas la emisora estaba condenada, y ciertamente, para estar así, es mejor poner un punto y final. Seguiremos trabajando con ilusión para que L'Hospitalet tenga la información que merece pero nunca será lo mismo. La Radio es la radio. Gracias a todos

Pilar Gonzalo: He desenvolupat la meva vida professional als mitjans de comunicació de L’Hospitalet. Excepte a la televisió, he estat en tots. Però Ràdio L’Hospitalet és especial perquè és on vaig començar (el mateix any que va néixer la ràdio) i és on més anys he estat. A més, era la primera meva feina estable un cop acabada la facultat. En tots aquests anys la ràdio ha passat per moltes etapes, és evident que aquesta és la pitjor, ja que desapareix, i no tots són bon records. Però en aquests moments de comiat només vull recordar les persones amb les quals he treballat, i en 30 anys han estat moltes. Vull tenir un record molt especial pel Francesc Casbas. Tots dos vam començar pràcticament el mateix dia un projecte que ens il•lusionava molt i que, malauradament, persones que no se l’estimen han decidit que avui s’acabi.

Montse Quiñonero: Sincerament, és molt complicat resumir en quatre línies allò que ha significat per mi Ràdio L'Hospitalet. Vaig aterrar per casualitat i, des d'aleshores la meva vida ha fet un gir de 180º. He après moltíssim a nivell professional i he conegut a persones excepcionals. Això és el que m'enduc i que guardaré per sempre.

Sergio Esparza: Amb el pas del anys te n’adones que Ràdio L'Hospitalet ha estat la veritable Facultat de Periodisme. Més que un lloc de feina, ha sigut el lloc on he après a fer ràdio. I és que per molt que t'expliquin els professors a classe, un mateix es converteix en periodista exercint la professió dia a dia, trepitjant els carrers de L'Hospitalet, parlant amb la seva gent, però sobretot estimant a aquesta ciutat.

Cristina Sánchez: La primera vegada que vaig travessar la porta de Ràdio L'Hospitalet va ser per fer un treball de la universitat i per demanar una oportunitat professional. Des de llavors, la ràdio me les ha donat totes i, com a persona, m'ha permès conèixer la meva ciutat. Si penso en algun record especial, em trasllado a una nit del 31 de desembre dels anys 90, quan alguns treballadors vam anar a fer companyia al personal de guàrdia, per celebrar tots junts l'arribada del nou any. Compromís amb la feina i amb els companys. I espero que així segueixi en els nous temps que ara comencen.

Jordi Mèlich: Em sap molt greu deixar aquest mitjà tant proper i immediat amb les persones de L’Hospitalet. Es trobarà a faltar.

Cristina Blanco: Es muy difícil decir en tres líneas qué ha significado para mi Radio L'Hospitalet. Solo puedo decir que siempre formará parte de mi vida, que todo lo que sé relacionado con el mundo de la comunicación se lo debo a la radio, a mis compañeros y a todos aquellos que me dieron la oportunidad de trabajar en un medio tan bonito y cercano como éste. Me gustaría recordar de manera especial y darle las gracias infinitas, al director que me dio la oportunidad de trabajar en Radio L'Hospitalet, Carles Torreiro, i también a Francesc Casbas, técnico eterno y creador de nuestra radio.

Laura Alsina: Vaig arribar a Ràdio L'Hospitalet encara no fa ni un any i, per tant, els meus records i anècdotes són una mica limitats. Malgrat tot, però, durant aquest temps he tingut l'oportunitat de conèixer una ciutat dinàmica i en constant moviment. També he pogut treballar al costat de persones que s'han cregut un projecte fins a l'últim moment i han sabut transmetre aquesta passió als que aterràvem en aquesta ràdio. Per mi ha estat la demostració que, malgrat els pocs recursos, també es poden fer productes de qualitat sempre que es tinguin ganes i il•lusió.

Enric Gil: La ciutat perd una senya d'identitat i haurem de crear una de nova en l’àmbit de la comunicació, però aquesta tenia 30 anys de treball de cohesió i de crear ciutat a la seva esquena... Sens dubte mereixia un final millor, però potser ens tornarem a escoltar després d’un parèntesi.

Rosa Salguero: 30 anys d'història dels quals 21 van lligats a la meva trajectòria professional i personal. Mai podré esborrar de la memòria les hores d'unitat mòbil amb el meu estimat Francesc; els llargs caps de setmana de feina compartits amb el Luis Izquierdo, l'Àngels Castro, el Marc Vidal, el Paco Durán...; les discussions vizantines amb l'Àngel León sobre 'el més enllà', la família del 'Sabanas' amb el José Miguel Cruz i l'Albert Pujol al capdavant que m'acompanyaven cada nit; la dolsa veu de l'Andrés Aranda despertant-me als matins; les falques amb veu de la Cristina Sánchez anunciant els aparcaments municipals; els consells de redacció amb la Marga Solé i l'Antoni Garcia Araus... Els estudis del carrer Molí, la taula de directe amb més d'una inscripció gravada a la fusta, les Olivetti, els veïns de dalt i tot allò que els acompanyava, el 'corta i pega' fet amb els teletipus d'EFE i Europapress... Bé, tants i tants records individuals i col•lectius... Però un dels més crítics, sens dubte: el moment en què narrava en directe des de la mòbil i amb el Pere Montesinos als estudis de Francesc Macià que l'Ajuntament tancava l'emissora i acomiadava la plantilla, va ser el novembre passat. Fulminant cop a un patrimoni social de L'Hospitalet.

Els darrers sis mesos han estat molt durs, incertesa, negociacions, tensions, l'adéu a companys... Avui, però, la Ràdio que tenim, la que hem fet per i amb la ciutadania, tanca, però obrim una altra finestra al món i a la ciutat on la informació de proximitat continuarà sent la raó de ser. Els treballadors, tot i que amb pors perquè la conjuntura no ajuda, hem assolit el ferm compromís de mirar capdavant, de continuar posant passió en la nostra feina i de donar el millor de nosaltres a favor d'uns mitjans públics de qualitat. I sabem que ho sabrem fer i que l'audiència ens acompanyarà. Ànims i pel que a mi afecta: a reveure amics. Tot un plaer !!!!!!!!!!

Pere Montesinos: Ràdio L'Hospitalet ha significat la meva retrobada amb la ràdio de proximitat, l'oportunitat d'apropar-me a la ciutat a través de programes com ara el Signes, i viure la realitat ciutadana de la gent que té ganes de fer coses, a través de l'Informatiu Vespre. Una experiència positiva explicada a través d'un micròfon, aquesta eina que a alguns ens agrada i ens agradarà sempre.

Francisco Durán: Ràdio L’H ha sido escuela de periodismo y de vida. Tristeza infinita, desolación profesional y cierta amarguda personal. Este es mi primer tweet.

Marga Solé: Avui és un dia molt trist per a mi. M’he queda’t muda, després de 30 anys. Quants records, esforç, dedicació i voluntarisme per part de totes les persones que han passat en tots aquests anys pels micròfons de Ràdio L’Hospitalet. Ja res serà igual. Diuen que ara toquen noves tecnologies, que és el progrés, però mai oblidaré que aquesta emissora ha format part de la meva vida. Un record pels companys que ja no hi son, especialment pel Francesc Casbas, l’iniciador, l’ànima de Radio L’H. Tant de bo algun dia aquests micròfons que ara es tanquen es tornin a obrir per donar la paraula a aquesta ciutat, als seus ciutadans, a les seves entitats, als seus polítics, perquè Ràdio L’H ha estat, és i serà una emissora de la ciutat i per la ciutat.

Núria Toril: Algunes paraules que defineixen el que ha estat per a mi Ràdio L’Hospitalet: la meva primera feina; aprendre; bons companys; bons moments; moments tràgics; conèixer la ciutat i la seva gent; professionalitat; les visites dels nens de L’Hora del pati i les bones estones amb la Maria Antònia. 

Imprimir